Dará mucho que hablar..Dios NO está muerto

Dará mucho que hablar..Dios NO está muerto

domingo, 11 de noviembre de 2012

El Poder de los "Països NO Catalans" †


..iba camino de la taberna a ver a mi amigo Tomás pues hacía tiempo que no tenía noticias de el.

—Hola Tomás ¿estas desaparecido? No te veo por las calles, ni en el mercado, ni en ningún sitio, echo de menos tus consejos para elegir el mejor pescado o carne y la fruta y verdura que escoges para las comidas que pones en la taberna. —Le dije.

Cisvirer, ara va sa Nina en es mercat amic meu, m’he d’encarregar personalment de sa taberna, últimament només ve gentussa per aquí, mira aquest que hi ha en aquella taula que està donant veus en contra d’una de ses nostres llengos. em va contestar.

Deixa fer, el conec bé, aquell que vol tocar amb sa mà es sostre, es Salvador, un borratxo boig que va venir d’un comtat català….


..según muchos, els Països Catalans.....
....según muchísimos más, els Països NO Catalans.





«Llir entre cards»

«Parlar espanyol és de pobres»

Salvador Sostres
«A Barcelona fa molt hortera parlar espanyol, jo només el parlo amb la minyona i amb alguns empleats. És de pobres i d'horteres, d'analfabets i de gent de poc nivell parlar un idioma que fa aquest soroll tan espantós per pronunciar la jota. Aquests que no parlen en català sovint tampoc no saben anglès, ni francès, ni qui és monsieur Paccaud. Però no només a Catalunya l'espanyol és un símptoma de classe baixa. L'amic Riera em facilita aquestes dades de l'ONU del 2002. Renda per càpita de Noruega, 36.600 dòlars; Dinamarca, 30.940; Islàndia, 29.750. Tots tres països riquíssims, amb economies internacionalitzades i llengües més petites que la nostra però que les parlen sense complex. Contra aquesta absurda creença que el català ens tanca portes, aquestes dades prou eloqüents de si serveix o no serveix una llengua minoritària. En canvi en el meravellós món hispànic la pobresa és l'única dada. La mitjana dels 13 principals països americans que tenen l'espanyol com a llengua, comptat des de l'Argentina, Xile i Mèxic fins a Nicaragua, Hondures i l'Equador, és de 6.209 atrotinats dòlars de renda per càpita. Catalunya parlant català i malgrat l'espoli fiscal infligit per una Espanya que no té ni la decència de publicar les xifres del robatori, té una renda de 26.420 dòlars. Hem de triar model: Noruega o afegir-nos a la caravana de la misèria. Només cal veure com les zones més riques de l'Estat tenen una altra llengua pròpia: i és evident que l'Estat el mantenim, pagant molt i molt, els que no parlem en tercermundista. És veritat que en espanyol s'han escrit pàgines d'una bellesa emocionant, però el destí dels països que el parlen ha estat històricament d'una fatalitat irrevocable. Parlar espanyol sí que tanca portes, i destins: mira. L'independentisme a Catalunya està absolutament justificat encara que només sigui per fugir de la caspa i de la pols, de la tristesa de ser espanyol.»

TRADUCCIÓN DE LO ANTERIOR  

Alucinad con el artículo aparecido en el diario catalán AVUI.

Lo tenéis abajo para que lo pinchéis porque si no se ve no se cree.  Dice lo siguiente:

"En Barcelona queda muy hortera hablar en español, yo solo lo hablo con la  criada y con algunos empleados. Es de pobres y de horteras, de analfabetos y de gente de poco nivel hablar un idioma que hace un ruido tan espantoso para pronunciar la jota. Estos que no hablan catalán, a menudo tampoco saben inglés, ni francés, ni quién es monsieur Paccaud. Pero no solo en Cataluña el español es un síntoma de clase baja. El amigo Riera me facilita estos datos de la ONU del  2002.
Renta per cápita de Noruega, 36.600 dólares; Dinamarca, 30940; Islandia, 29.750.
Tres países riquísimos, con economías internacionalizadas y lenguas más pequeñas que la nuestra pero que las hablan sin complejos. Contra  esta absurda creencia de que el catalán nos cierra puertas, estos datos  sobradamente elocuentes de si sirve o no  sirve  una lengua minoritaria.
En cambio en el maravilloso mundo hispánico la pobreza es el único dato. La media de los 13 principales países americanos que tienen el español como lengua, desde Argentina, Chile y Méjico hasta Nicaragua, Honduras y Ecuador, es de 6.209 maltrechos, dólares de renta per cápita. Cataluña hablando catalán y a pesar del expolio fiscal infringido por una España que  no tiene ni la decencia de publicar  las cifras del robo tiene una renta de  26.420 dolares.
Hemos de escoger modelo: Noruega o unirnos a la caravana de la miseria. El independentismo en Cataluña esta absolutamente justificado aunque solo sea para huir de la caspa y el polvo, de la tristeza de ser español".




SIN COMENTARIOS.

PASARLO A TODOS VUESTROS CONTACTOS. ES IMPORTANTE QUE LOS  QUE NOS GOBIERNAN SEPAN EL TIPO DE INDESEABLES CON LOS QUE QUIEREN LLEGAR A  ACUERDOS "COMO SEA"

Recibo un correo electrónico de Carlos, un amigo, con la información que expongo en el centro de este post en color negro y con un corta y pega del mail, inmediatamente entro en el diario en concreto pues nunca lo había visitado y me encuentro con esa imagen idílica para los catalanistas y no catalanes, pues los catalanes que conozco estarían de acuerdo con una independencia pero de catalunya (Barcelona, tarragona, lleida y Girona) y para de contar, es obvio ¿no?

Imperialistas catalanistas que quieren para si, todo; delante de mi tendríais que estar que os esperaría con una vara de avellano para daros en el “pompis” y decírmelo otra vez para recordármelo.

Pasaran 2.000 años mas, probablemente llegará otra era glacial, ¿no se si los nuevos dinosaurios con células madre de laboratorios de turno?, viajes en el tiempo (hacia atrás y adelante) y no nunca, sino jamás, tendrán la independencia, separación o segregación… així és sa vida.




No hay comentarios:

Publicar un comentario

Personas son, las que utilizan palabras sin ánimo de herir sensibilidades u ofender a otros semejantes. Aquel que no respete esta máxima, no hace falta que pierda el tiempo...